MAMA QUI E MAMA

Fa un munt d'anys que la meva àvia (s'abuela Nieves) sempre ens cantava una cançó en àrab (bé, suposadament àrab) que segons contava ella havia aprés quan feia de mestre d'escola a l'Alger. (Concretament, per ella era "Sa cançó des Moro).

Sa cançó en questió foneticament sonava així (evidentment no es deu escriure així) :

Mama quie mama

negule se mama

suflia ofetmi
delesmiraj delí

guales mohamet

negule se mama

Recordo que quan jo estodiava vaig intentar que el meu professor de literatura me la traduís però no va saber per on començar i al final no traduirem res de res. Idò ara que han passat uns 15 anys i a rel d'explicar la literatura popular a 2º d'ESO se me va passar pel cap demanar a dos alumnes meus marroquins a meam si sabien que significaven aquells versos en "arab de sant Miquel d'evissa" I segons ells, la traducció és la següent :

Mamá quien es mamá
siéntate mamá
mírame a mi
y cuéntamelo a mi
el es Mohamet
siéntate mamà

Molta, molta lògica no te però bono al manco ja sabem (després d'un munt d'anys) per on podien anar els tirs de la canço "de's moro" com ella mateixa l'havia batejada.

Ahh, per cert també em van cantar un altre cançó que segur era de bressol, de fet era la seva cançó de bressol.

Nani o mamo
Sailto pujalo
Pujalo maitepsí
Umo mamo
Nani si

Traducció

Et dorms o me dormo
després en parlarem
en parlarem quan ens despertem
aixeca't després
que hem de partir

IES SUREDA I BLANES. PUNT I APART.

Ahir dia 17 de Juny de 2009 fou el darrer dia que vaig estar amb els meus alumnes de L'IES Josep Sureda i Blanes i encara que d'aquí uns dies vull publicar una entrada especial, no vull deixar de dir que he estat molt feliç treballant a l'institut de Son Gotleu i que tots sou collonuts.

Aquí deixo el regal sintàctic que ahir me varen fer arribar els alumnes de 4 d'ESO B, com ells mateixos me vàren dir "una frase bonita con i desde el cariño"

Al.lots no m'oblidaré de voltros gràcies 4ºB.

.

ACTUALITZACIÓ

.

Com havia promés fa uns dies i ara que les notes ja estan posades me toca despedir-me de tots vosaltres.

Divendres fou un dia trist ja que era cert i segur que ja no tornaria a tropitjar el Sureda com a profe (cert és que mai se sap, pero vaja és molt molt difícil) i és curiós com canvien les coses ja que un pensa com era el meu pensament el dia que vaig arribar a l'institut i que diferent quan he marxat.

Si feia cas dels prejudicis que tothom me deia, jo quasi quasi m'havia de morir : "T'han enviat al número 8, vas a Son Gotleu, moriràs!!!!" Cert és que també deien : "Sort que només seràs allà una setmana o dues i que la titular tornarà prest!!!". I ja veis com ha acabat passant tot, la titular just s'incorpora dilluns per preparar el proper curs durant una setmaneta i ¿¿morir-me?? Evidentment que no ho he fet, sé que quan vaig partir de Albuhaira ja ho vaig dir, també vaig pensar alguna cosa semblant quan vaig deixar l'Aula Balear i deu reals del mateix quan vaig deixar Sa Riera o l'Oposicentre pero no me queda altre cosa que dir que a L'IES Josep Sureda i Blanes he estat el profe més feliç del món.

Tots heu estat molt especials, els de segon d'ESO, tots els de quart i per descomptat els Batxillers, tothom amb les seves virtuts i amb els seus defectes, tots farcits de coses bones i alguna (petitona, ehhh) de dolenta.

Jo seguiré pels mons de l'ensenyament amb les meves paranoies literàries, amb les meves històries i amb la meva manera diferent de fer classe i vosaltres heu de fer bondat, estodiar molt i fer que els profes que tengueu ( o que ja heu tengut) es sentin orgullosos de vosaltres. Un servidor s'hi ha sentit ... i molt.

No me vull olvidar tampoc de la gent del bar, de secretaria, de'n Tomàs, de les conserges, dels meus companys de departament ... en fi de tothom.

.

Cuida-vos.Una abraçada forta.

.

Enric

.

Ps: Per cert, jo no Crido, xerro fort ;)

Adéu Albuhaira

Adéu Albuhaira

Sembla que era ahir quan arribava a l'Aula Balear de Palma per començar un nou curs amb les piles ben carregades, des d'aquell 1 de Setembre de 2008 a dia d'avui ja han passat 4 mesos i la veritat es que sembla que només faci dos dies. A l'Aula Balear, on també hi vaig viure coses fantàstiques, tan sols hi vaig romandre 4 dies, ja que de bon matí el dia 4 de setembre em van trucar de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Què havia de deixar l'Aula Balear si no volia sortir de les llistes?, Què havia d'anar a l'IES Albuhaira? A Muro?. Però com volien que jo deixàs Palma, i a damunt per anar a Muro!!! Quasi m'atreviria a dir que Muro era un poble on jo quasi mai hi havia posat els peus i ara m'hi enviaven a fer feina!!! Ah!!! I a més m'advertien que potser només hi romandria 3 mesos allà però que no m'hi podia negar.

La veritat es que vaig aterrar a Muro amb molt poques ganes ( i amb moltes ganes de que els tres mesos passassin ràpid).

Però, no se sé si va ésser per l'aire del pla de Mallorca, o per la bona gent del poble, o per les seves clementines, o per els seus pebres envinagrats, o pels panets de na Bel, o per Costix, o per Sineu, o potser perquè he tengut 5 cursos (quatre de primer d'Eso i un de quart d'Eso ) que han estat increïbles, que vaig tardar molt poquet en canviar de parer, a Muro era el profe més feliç del món (i jo crec que això ho notava tothom).

Aquests quatre mesos, tan professionalment com personalment m'han omplit més que mai i m'han fet sentir realitzat com a persona més que mai. Me'n faig creus de la pena i tristor ara que sé que ja no tornare a trepitjar aquells corredors, ni que no tornaré a veure els meus alumnes (be, ara ja ex-alumnes), ni tornaré a dir bon dia Joan!, o que ja no aniré a demanar un munt de coses a na Conxita.

Podré trepitjar molts d'institus, podré fer moltes classes, podré contar moltes històries, podré enfadar-me en mil ocasions però mai podràn superar la felicitat que jo he sentit a Albuhaira.

Gràcies a tots, gracies per tot.

I senzillament dir-vos

Fins demà!

Vos estima i mai s'oblidarà de vosaltres,

Enric