IES SUREDA I BLANES. PUNT I APART.

Ahir dia 17 de Juny de 2009 fou el darrer dia que vaig estar amb els meus alumnes de L'IES Josep Sureda i Blanes i encara que d'aquí uns dies vull publicar una entrada especial, no vull deixar de dir que he estat molt feliç treballant a l'institut de Son Gotleu i que tots sou collonuts.

Aquí deixo el regal sintàctic que ahir me varen fer arribar els alumnes de 4 d'ESO B, com ells mateixos me vàren dir "una frase bonita con i desde el cariño"

Al.lots no m'oblidaré de voltros gràcies 4ºB.

.

ACTUALITZACIÓ

.

Com havia promés fa uns dies i ara que les notes ja estan posades me toca despedir-me de tots vosaltres.

Divendres fou un dia trist ja que era cert i segur que ja no tornaria a tropitjar el Sureda com a profe (cert és que mai se sap, pero vaja és molt molt difícil) i és curiós com canvien les coses ja que un pensa com era el meu pensament el dia que vaig arribar a l'institut i que diferent quan he marxat.

Si feia cas dels prejudicis que tothom me deia, jo quasi quasi m'havia de morir : "T'han enviat al número 8, vas a Son Gotleu, moriràs!!!!" Cert és que també deien : "Sort que només seràs allà una setmana o dues i que la titular tornarà prest!!!". I ja veis com ha acabat passant tot, la titular just s'incorpora dilluns per preparar el proper curs durant una setmaneta i ¿¿morir-me?? Evidentment que no ho he fet, sé que quan vaig partir de Albuhaira ja ho vaig dir, també vaig pensar alguna cosa semblant quan vaig deixar l'Aula Balear i deu reals del mateix quan vaig deixar Sa Riera o l'Oposicentre pero no me queda altre cosa que dir que a L'IES Josep Sureda i Blanes he estat el profe més feliç del món.

Tots heu estat molt especials, els de segon d'ESO, tots els de quart i per descomptat els Batxillers, tothom amb les seves virtuts i amb els seus defectes, tots farcits de coses bones i alguna (petitona, ehhh) de dolenta.

Jo seguiré pels mons de l'ensenyament amb les meves paranoies literàries, amb les meves històries i amb la meva manera diferent de fer classe i vosaltres heu de fer bondat, estodiar molt i fer que els profes que tengueu ( o que ja heu tengut) es sentin orgullosos de vosaltres. Un servidor s'hi ha sentit ... i molt.

No me vull olvidar tampoc de la gent del bar, de secretaria, de'n Tomàs, de les conserges, dels meus companys de departament ... en fi de tothom.

.

Cuida-vos.Una abraçada forta.

.

Enric

.

Ps: Per cert, jo no Crido, xerro fort ;)